Ahir li donava a una bona amiga l'adreça del blog, i em va fer notar una cosa ben òbvia, però que us juro que és absolutament casual: 'Miralluny' comença amb 'Mir'. Us puc ben jurar que el meu amor per la paraula no va tenir mai en compte això; tanmateix, el meu respecte pel mestre Freud no té limits, penseu el que vulgueu.
Prou per avui.
viernes, 28 de septiembre de 2007
jueves, 27 de septiembre de 2007
El H. d'avui
(me l'he trobat mentre remenava papers i el poso aquí, que es la millor manera de trobar-lo després)
Torres de núvols
s'organitzen en el blau
durant la tarda.
Torres de núvols
s'organitzen en el blau
durant la tarda.
miércoles, 26 de septiembre de 2007
Avui, poqueta cosa
Primer, un comentari per als que accediu al blog; recordeu que podeu deixar els vostres comentaris directament, sense que us calgui enviar-me un correu. Aixó sí, no seràn anònims, i els podrà llegir tothom que hi entri. Apa, animeu-vos, que així riurem tots (i totes, naturalment) una mica més !
Avui, en lloc d'un haikú, us transcriuré una dita que he trobat en una novela d'època anglesa, i que trobo tan sintètica i austera que no em puc estar de citar-la com a model. Es francesa, i deu datar ben bé del XVII o del XVIII, heus ací:
'Autre pays, autre merde.'
Et voilà.
Avui, en lloc d'un haikú, us transcriuré una dita que he trobat en una novela d'època anglesa, i que trobo tan sintètica i austera que no em puc estar de citar-la com a model. Es francesa, i deu datar ben bé del XVII o del XVIII, heus ací:
'Autre pays, autre merde.'
Et voilà.
lunes, 24 de septiembre de 2007
Dos haikús per la Mercé (la festa)
Tenia el propòsit d'escriure algunes reflexions, però l'humor no hi és. Ja que hi soc, us transcric dos haikús que tenia acabats aquest mes d'agost (i que no tenen res que veure amb la Mercé)
Quan hi ha lluna
és d'un blau d'alquimista
la cel·listia.
Despunta el dia,
una baldriga fosca
grata les ones
Quan hi ha lluna
és d'un blau d'alquimista
la cel·listia.
Despunta el dia,
una baldriga fosca
grata les ones
miércoles, 19 de septiembre de 2007
Avui, un haikú per al Jose
(així es com jo et veig, fill meu)
Un nas dret, de Grec.
La pell, d'oliva verda
bellesa fosca.
I, ja que hi estic posat, en deixo un altre
Escric, com visc,
a empentes i rodolons.
Avui, tocava.
Un nas dret, de Grec.
La pell, d'oliva verda
bellesa fosca.
I, ja que hi estic posat, en deixo un altre
Escric, com visc,
a empentes i rodolons.
Avui, tocava.
viernes, 14 de septiembre de 2007
Un petit comentari per al meu fill
El Jose, sempre amb la subtilesa discreta que és tan seva, m'ha dit, després de veure el blog: ' Només tens una gossa i un barco?' 'Doncs sí, estimat', li he respost 'parlo de possessions materials, i els fills no entren en aquesta categoría; s'han citar en el que soc, i no en el que tinc'.
Ben mirat, potser la gossa es mereixeria estar en un apartat diferent, per ella sola...
Ben mirat, potser la gossa es mereixeria estar en un apartat diferent, per ella sola...
martes, 11 de septiembre de 2007
Onze de setembre
Pocs comentaris; tristesa, desolació i avorriment: Qué collons vol dir una festa (?) nacional (algún dia parlaré del que penso de tots els nacionalismes), on cada any, sistemàticament, una colla de carallots esbronca una altra colla de idems que posen flors a l'estatua d'un respectabilíssim ciutadà que segur que no hauria volgut mai ésser recordat d'aquesta indigna manera.
Algún dia, amb més serenitat, m'entretindré a intentar explicar el meu pensament sobre catalanitat i catalanisme.
Apa, adéu; deixo un haikú de despedida
Estels roigs i blancs
quatre barres a dojo
setembre, l'onze.
Algún dia, amb més serenitat, m'entretindré a intentar explicar el meu pensament sobre catalanitat i catalanisme.
Apa, adéu; deixo un haikú de despedida
Estels roigs i blancs
quatre barres a dojo
setembre, l'onze.
sábado, 8 de septiembre de 2007
jueves, 6 de septiembre de 2007
Va por tí, Antonio
Barceloneta,
esquarteren un colom
dues gavines.
Els cotxes passen
i elles, impàvides
van rosegant-lo.
esquarteren un colom
dues gavines.
Els cotxes passen
i elles, impàvides
van rosegant-lo.
miércoles, 5 de septiembre de 2007
lunes, 3 de septiembre de 2007
Un haiku per la meva filla
La Cristina em demana un haikú que, ja fa molt de temps, vaig fer per ella (la métrica es de haikú, però no es gaire "canònic" des del punt de vista japonès). Aqui el teniu
Filla Cristina,
cames llargues, cos finet
cara de nina.
Filla Cristina,
cames llargues, cos finet
cara de nina.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)