Un Haikú (VI)

Allà va:

Un altre cop Nadal !
poseu-vos tots en fila,
i a ser feliços !

Un Haikú (V)

Amb el pas dels anys,
el gust de la carxofa
arriba a ser bo.

Un poema petit que no és un Haikú

En realitat es una versió lliure d'un poema que hi ha en una obra del Patrick O'Brian, que preten explicar a dos anglesos amb pretensions de poetes, com és la poesia oriental: lliure, desenfadada i sense métrica. Diu així:

Les arrels dels pins entren dins del mar,
a la platja, les xarxes
estan amuntegades.
Tinc el cap a la teva falda,
pero sé que tu i jo,
no anirem més enllà.

Un haikú (IV)

Illa de l'Aire

A l'aigua soma,
com si fóssim al Tròpic,
fons de maragda.

Un haikú (III)

De vegades, la pena
es fa son, i fred,
i t'apreta el cor.

Un haikú (II)

Pel Nacho Solano

Li hem dit adéu, ara,
era bo, just i honrat.
Tant li fa, és mort.

Un Haikú (I)

(i un record)

Cues de pepona,
els nois durs de la colla
et van tots al darrere.

Sortida de la Barcelona World Race

Fa pocs dies vem anar-hi, i va ser una gran festa. Aquí veieu el Sotavent III, fent força goig.

El Haikú del dia

Alló de la "Teoría i pràctica..." em comença a semblar pretenciós, o sigui que em limitaré a escriure el que vagi fabricant, a partir d'ara.

La Brandie corrent,
nus de músculs, pél lluent
pura bellesa.

T.i p. del Haikú (i X)

'Diumenge al matí'

Mentre jec al sol
esbiaixat de la tardor,
penso, poc a poc.

T.i p. del Haikú (IX)

Els haikús poden tenir un punt de conya.

Pala i escombra,
collim les fulles seques.
Demà n'hi haurà més!

T. i p. del Haikú (VIII)

Un haikú intimista.

Molt de tant en tant,
de nit, enyoro l'amor.
Sorprèn, i amarga.

T. i pràctica del Haikú (VII)

No és molt frequent, però hi han haikus que fan referència a l'ésser estimat.

Va venir anit.
A l'alba, se n'ha anat.
No ha deixat senyals.

Aixó no és un koan ni un haikú

De fet, es una mica cursi-nàutic, però m'ha sortit així:

No t'oblidis mai minyó
que la vida té motor,
però inversor, no.

T.i P. del Haikú (VI)

Només un comenari (del Vicente Haya): 'Un haiku no es un Koan'. Un koan es un petit vers que fan els mestres del Zen per ensenyar o il·lustrar els seus ensenyaments; s'ha d'entendre i interpretar.El Haikú no vol aixó; no té cap finalitat 'moral'. Ok?

I heus ací un haikú que no il·lustra res, si no és que també hi pot haver haikús erótics

És la Isabel,
pits de llet, mugrons de sucre
cabells de mel.

T. i P. del Haikú (V)

Un parell de reflexions (meves): El Haikú és una imatge, qui l'escriu vol que el lector la vegi. El haikú és per llegir, no per recitar.

I un haikú

'Hospital del Mar'

Per la finestra
veig el mar obert,
i no puc deixar el llit!

Avui, una dita

N'he sentit una que us agradarà:

'A vegades, hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes'

Teoría i pràctica del Haikú (IV)

Avui, una observació petiteta. No sé si us hi heu fixat, però Haikú, en català, duu accent, i Haiku, en castellà, no. No em pregunteu el per què, perquè no el sé.

De fet, em consta que en Japonès, la tònica es a la partícula 'Hai', però no sé res més.

Si algú té alguna teoría sobre el tema, està convidat a exposar-la.

Teoria i pràctica del Haikú (III)

El consell d'avui (Vicente Haya dixit): 'La sencillez es esencial al haiku'

Us en transcric dos, un d'en Gerard

La llum d'albada
astorada per la mar,
retorna calma.

I un de l'Elvira

Petit ocell bru
sempre d'aqui cap allà.
Resta al niu tranquil !

(He suprimit els diminutius, afegint alguna paraula).

N'heu fet d'altres però els que contenen referències personals (encara que molt afalagadores) no responen massa a l'esperit "d'observació de l'entorn" del Haikú (crec jo...)

Vinga, ja que hi soc us en colaré un de meu:

'Mallorca, Nord'

Blau fosc, pavonat,
ben arran la costa,
Mar de Tramuntana.

(fixeu-vos que comencem a no respectar la mètrica)

Teoria i pràctica del Haikú (II)

He recuperat els meus llibres (gràcies, Tino) i ara puc començar a escriure una mica documentat. El llibre més seriós que puc citar es 'El espacio interior del Haiku' d'en Vicente Haya, editat per Shinden Ediciones, el 2005. El Dr. Haya ( dr. en filosofía, no tot han de ser metges en el món) es un expert traductor del japonés i en sap un niu, de traduïr haikús; té tot el meu respecte, malgrat que en algun moment, em permetré dur-li la contrària.
En el seu llibre, dóna 47 comentaris (per allò dels '47 samurais') sobre el que son les línies bàsiques per a començar a entendre la mística del haikú (ell ho diu així). Em proposo fer-vos arribar, no tots, però una bona part, d'aquests comentaris, en els meus escrits que seguiran, en un ordre diferent, adaptat a la meva particular manera de fer.
I aquí va el primer:
'El haiku no tiene por qué tener metro fijo'
Oblideu el que us pensàveu saber, oblideu el que jo mateix us he dit ! (perdona'm, Elvira). Resulta que el haikú en japonès, s'escriu en una sola línia (en caràcters kanji) i té, aixó si, disset síl·labes, però no necessàriament en 5-7-5 (veieu el que vaig fer ahir, per ilustrar això, precisament).

Teoria i pràctica del Haikú (I)

Practiquem, per començar.

Ideogrames
sobre pells nues,
l'estiu encara dura.

(fixeu-vos que la mètrica es diferent: 5-5-7, l'explicació, en els propers missatges)

Projectes (i un Haikú)

Li dec a en Gerard, que a més de ser un amic estimat, em fa l'honor de dir-me 'mestre', una sèrie de reflexions sobre la tècnica dels haikús, que em comprometo a fer públiques aquí mateix, dins de pocs dies. La raó es que demà o demà passat recuperaré uns quants llibres sobre el tema que m'havien manllevat (correctament) i hauré refrescat els meus coneixements.

Estigueu a l'aguait doncs, i que els Déus us emparin !

'Funeral'

Avui l'he vista:
trista, serena, negra.
Vídua impecable !

Un Haikú festiu

Es petit i simpàtic, el vaig fer mentre navegàvem amb la Cristina i la Brandie cap a Menorca, en una fantàstica i neta nit sense lluna.

A la mar, de nit
tota la Via Làctia
fa de cobrellit.

Que tingueu una bona nit.

El H. del dia

N'he començat uns quants mentre manteníem una llarga reunió (sempre queda una estona per pensar) i me n'ha sortit un que m'agrada especialment:

'Mar endins'

Un gran vinil blau
fa música còsmica
(i jo, soc al mig).

Un comentari breu

Ahir li donava a una bona amiga l'adreça del blog, i em va fer notar una cosa ben òbvia, però que us juro que és absolutament casual: 'Miralluny' comença amb 'Mir'. Us puc ben jurar que el meu amor per la paraula no va tenir mai en compte això; tanmateix, el meu respecte pel mestre Freud no té limits, penseu el que vulgueu.

Prou per avui.

El H. d'avui

(me l'he trobat mentre remenava papers i el poso aquí, que es la millor manera de trobar-lo després)

Torres de núvols
s'organitzen en el blau
durant la tarda.

Avui, poqueta cosa

Primer, un comentari per als que accediu al blog; recordeu que podeu deixar els vostres comentaris directament, sense que us calgui enviar-me un correu. Aixó sí, no seràn anònims, i els podrà llegir tothom que hi entri. Apa, animeu-vos, que així riurem tots (i totes, naturalment) una mica més !

Avui, en lloc d'un haikú, us transcriuré una dita que he trobat en una novela d'època anglesa, i que trobo tan sintètica i austera que no em puc estar de citar-la com a model. Es francesa, i deu datar ben bé del XVII o del XVIII, heus ací:

'Autre pays, autre merde.'

Et voilà.

Dos haikús per la Mercé (la festa)

Tenia el propòsit d'escriure algunes reflexions, però l'humor no hi és. Ja que hi soc, us transcric dos haikús que tenia acabats aquest mes d'agost (i que no tenen res que veure amb la Mercé)

Quan hi ha lluna
és d'un blau d'alquimista
la cel·listia.

Despunta el dia,
una baldriga fosca
grata les ones

Avui, un haikú per al Jose

(així es com jo et veig, fill meu)

Un nas dret, de Grec.
La pell, d'oliva verda
bellesa fosca.

I, ja que hi estic posat, en deixo un altre

Escric, com visc,
a empentes i rodolons.
Avui, tocava.

Un petit comentari per al meu fill

El Jose, sempre amb la subtilesa discreta que és tan seva, m'ha dit, després de veure el blog: ' Només tens una gossa i un barco?' 'Doncs sí, estimat', li he respost 'parlo de possessions materials, i els fills no entren en aquesta categoría; s'han citar en el que soc, i no en el que tinc'.

Ben mirat, potser la gossa es mereixeria estar en un apartat diferent, per ella sola...

Onze de setembre

Pocs comentaris; tristesa, desolació i avorriment: Qué collons vol dir una festa (?) nacional (algún dia parlaré del que penso de tots els nacionalismes), on cada any, sistemàticament, una colla de carallots esbronca una altra colla de idems que posen flors a l'estatua d'un respectabilíssim ciutadà que segur que no hauria volgut mai ésser recordat d'aquesta indigna manera.

Algún dia, amb més serenitat, m'entretindré a intentar explicar el meu pensament sobre catalanitat i catalanisme.

Apa, adéu; deixo un haikú de despedida

Estels roigs i blancs
quatre barres a dojo
setembre, l'onze.

El H. d'avui

La Balena

Li hem vist la cua!
un immens monstre blau
enmig del tràngol

Va por tí, Antonio

Barceloneta,
esquarteren un colom
dues gavines.

Els cotxes passen
i elles, impàvides
van rosegant-lo.

Un haikú (gairebé) per cada dia

Navegant, tot sols,
esdevenim poetes
sense voler-ho

Un haiku per la meva filla

La Cristina em demana un haikú que, ja fa molt de temps, vaig fer per ella (la métrica es de haikú, però no es gaire "canònic" des del punt de vista japonès). Aqui el teniu

Filla Cristina,
cames llargues, cos finet
cara de nina.

El perqué de tot plegat

Ja no encapçalaré cap més comentari amb un "perqué", però avui venia especialment bé: Ja sé perqué he fet un blog! Per matxacar el personal amb els meus haikús! i ara m'hi poso, i d'aquí un temps, ja en parlarem.

Aquí va el primer, tot just acabat de fer.

Gavina morta,
plomes blanques i negres
damunt la sorra.

Perqué dic "barco"

Perqué, malgrat que m'agrada escriure bé, i fer servir, com deia en Quico Pi de la Serra "un català escaient", hi ha mots que em semblen cursis, llepats, excessius, com vulgueu. Sempre he cregut que dir-li "vaixell" a una embarcació, de vela o de motor, que no tingui un mínim de, posem 60 o 70 metres d'eslora (o més), resulta pompós i ridícul. La paraula "barco" fa molt bé la seva feina.

Perqué "Miralluny" ?

Ja tinc aquest nom enregistrat com a pàgina Web (miralluny.com), però mai no m'ha vagat de ficar-me en les complexitats de desenvolupar-la. Ara, amb aixó del Blog t'ho posen tant fàcil que no ho he pogut resistir.

Miralluny es el nom d'una barca, la d'en Ged, l'Arquemag, el protagonista d'una sèrie de noveles de la Ursula K. Le Guin ("Terramar"). Sempre he volgut posar aquest nom a un barco, però canviar-los el nom es difícil administrativament, i, a més a més, diuen que porta malastruga.

O sigui que, ara com ara, em satisfaré amb un Blog.

Benvinguda

Avui inicio aquest Blog, una eina absolutament nova per mi, en la que m'ha emmerdat sense voler un amic, l'Antonio Marset, que també en té (i manté) un, val a dir que amb força profit i elegància.
No crec que jo pugui mostrar el mateix ordre i diligència, però faré el que podré per endreçar la meva naturalesa caótica