El Haikú del dia

Alló de la "Teoría i pràctica..." em comença a semblar pretenciós, o sigui que em limitaré a escriure el que vagi fabricant, a partir d'ara.

La Brandie corrent,
nus de músculs, pél lluent
pura bellesa.

T.i p. del Haikú (i X)

'Diumenge al matí'

Mentre jec al sol
esbiaixat de la tardor,
penso, poc a poc.

T.i p. del Haikú (IX)

Els haikús poden tenir un punt de conya.

Pala i escombra,
collim les fulles seques.
Demà n'hi haurà més!

T. i p. del Haikú (VIII)

Un haikú intimista.

Molt de tant en tant,
de nit, enyoro l'amor.
Sorprèn, i amarga.

T. i pràctica del Haikú (VII)

No és molt frequent, però hi han haikus que fan referència a l'ésser estimat.

Va venir anit.
A l'alba, se n'ha anat.
No ha deixat senyals.

Aixó no és un koan ni un haikú

De fet, es una mica cursi-nàutic, però m'ha sortit així:

No t'oblidis mai minyó
que la vida té motor,
però inversor, no.

T.i P. del Haikú (VI)

Només un comenari (del Vicente Haya): 'Un haiku no es un Koan'. Un koan es un petit vers que fan els mestres del Zen per ensenyar o il·lustrar els seus ensenyaments; s'ha d'entendre i interpretar.El Haikú no vol aixó; no té cap finalitat 'moral'. Ok?

I heus ací un haikú que no il·lustra res, si no és que també hi pot haver haikús erótics

És la Isabel,
pits de llet, mugrons de sucre
cabells de mel.

T. i P. del Haikú (V)

Un parell de reflexions (meves): El Haikú és una imatge, qui l'escriu vol que el lector la vegi. El haikú és per llegir, no per recitar.

I un haikú

'Hospital del Mar'

Per la finestra
veig el mar obert,
i no puc deixar el llit!