En realitat es una versió lliure d'un poema que hi ha en una obra del Patrick O'Brian, que preten explicar a dos anglesos amb pretensions de poetes, com és la poesia oriental: lliure, desenfadada i sense métrica. Diu així:
Les arrels dels pins entren dins del mar,
a la platja, les xarxes
estan amuntegades.
Tinc el cap a la teva falda,
pero sé que tu i jo,
no anirem més enllà.
domingo, 16 de diciembre de 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Avui un amic
ha sigut avi, que bé
quina enveja
Hi ha que veure'l
quan parla dels seus fills
i del fills dels fills
Publicar un comentario