Haikú no. 20

He de confessar que recordo vagament haver llegit algun original japonès que s'hi assemblava.

En el rostoll,
mentre la vaca pixa,
la pols s'aixeca.

Un haikú que no és meu

La Carme, molt trista per una pèrdua dolorosa, ha sabut traduir-ho en un haikú:

Va caure del cel,
ell era el meu àngel
i ara estic sola...

Ara, Carme, t'hauries de començar a curar.

Haikú no. 19

Plou, i el mon és ple
d'ànimes solitàries.
Sortim a caçar ?.

Carmeta, oi que el veus?

Haikú no. 18

Hi ha una noia
amb orelles de fada
que no és màgica

Un tanka experimental

Rellegint un llibre d'en Pau Faner, menorquí il·lustre, m'ha sortit no un haikú, sino un tanka.

Voldré manllevar
les muses d'en Jaume Blau
per un poema,
l'Àurea, etèria
i la Flora, ben carnal.

El Haikú no. 11 que faltava

(Avui, Sant Jordi ajuda, m'ha sortit)

Quan el gos s'ens mor
hem perdut, ja per sempre,
un grill d'ànima.

Per la Carme, amb tot el meu amor.

Haikú no. 17

Ahir, Sant Jordi,
per força haviem d'escriure
els lletraferits

Haikú no. 16

Jo, ja plegava,
però el desitg ha tornat.
Llarga és la vida !

Haikú no. 15

De tant en tant veig
l'espectre del meu pare
al mig del carrer

Noves suggerències per entretenir-vos

Aquests darrers dies han donat, alguns diaris i la ràdio, la notícia de que una revista electrònica americana (smith) promocionava la redacció de la biografia pròpia en sis paraules (de fet ha editat un llibre amb més de mil biografies de lectors). No cal que digui que ho trobo particularment interessant i amb un cert parentiu amb l'art de fer haikús. Us en donc uns quants exemples:

Biografia del Sr. Rajoy: Me nombró Aznar. No salió bien. (no es meu, sino d'un humorista de la Ser)

Un apunt biogràfic de l'Ernest Hemingway (traduit directament de l'anglès, es podrias millorar): Venc sabates nen; mai va nèixer.

Un de méu: Gairebé sempre, la vida em somriu.

I, ara que hi penso, ben mirat, els epitafis de les tombes son més o menys el mateix.

Animeu-vos, i envieu-me autobiografies en sis paraules: les publicarem amb la discreció que vulgueu.

Haikús 13 i 14

Port Vell, al matí,
a la vora del barco
dos paios fan jazz.

Jo sec sol, al sol,
les gosses es fan festes.
Crec que soc feliç.

Haikú no. 12

Era a casa, trist,
i he calat foc a un llibre.
L'olor m'agrada.

Aquí hi anirà el Haikú no. 11

Li dec un haikú a una amiga molt estimada. Però els encàrrecs, de vegades fan malbé la inspiració (o l'enlenteixen un xic). Deixo doncs, conscientment, aquest forat fins que em torni a posar en marxa.

Nota a 02.03.08: segueixo incomprensiblement paralitzat. Ja m'en sortiré !

Haikú no. 10

Aiguamolls, estiu
nuvolades de mosquits
fan les nits llargues

Un haikú (IX)

Em sobrevola
una gran mosca verda.
Uix, quina merda !.

Un Haikú (VIII)

'Port Vell, matinada'

Mentre jo passo,
una parella
fornica sobre un banc.

Un Haikú (VII)

El vers del mig, l'hi he robat a un amic. Gràcies, Pere.

Jo, anar badant,
i els meus fills ja tenen fills.
Vès quina conya !

Un Haikú (VI)

Allà va:

Un altre cop Nadal !
poseu-vos tots en fila,
i a ser feliços !

Un Haikú (V)

Amb el pas dels anys,
el gust de la carxofa
arriba a ser bo.

Un poema petit que no és un Haikú

En realitat es una versió lliure d'un poema que hi ha en una obra del Patrick O'Brian, que preten explicar a dos anglesos amb pretensions de poetes, com és la poesia oriental: lliure, desenfadada i sense métrica. Diu així:

Les arrels dels pins entren dins del mar,
a la platja, les xarxes
estan amuntegades.
Tinc el cap a la teva falda,
pero sé que tu i jo,
no anirem més enllà.