Pocs comentaris; tristesa, desolació i avorriment: Qué collons vol dir una festa (?) nacional (algún dia parlaré del que penso de tots els nacionalismes), on cada any, sistemàticament, una colla de carallots esbronca una altra colla de idems que posen flors a l'estatua d'un respectabilíssim ciutadà que segur que no hauria volgut mai ésser recordat d'aquesta indigna manera.
Algún dia, amb més serenitat, m'entretindré a intentar explicar el meu pensament sobre catalanitat i catalanisme.
Apa, adéu; deixo un haikú de despedida
Estels roigs i blancs
quatre barres a dojo
setembre, l'onze.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Hola Lluís,
Com de haikús no en sé gaire, l'únic que et puc dir és que a mi em sonen molt bé tots els que has escrit.
Ai, que encara hi cauré jo també en això dels blogs!
Marta
Publicar un comentario