Un Haikú (VI)

Allà va:

Un altre cop Nadal !
poseu-vos tots en fila,
i a ser feliços !

Un Haikú (V)

Amb el pas dels anys,
el gust de la carxofa
arriba a ser bo.

Un poema petit que no és un Haikú

En realitat es una versió lliure d'un poema que hi ha en una obra del Patrick O'Brian, que preten explicar a dos anglesos amb pretensions de poetes, com és la poesia oriental: lliure, desenfadada i sense métrica. Diu així:

Les arrels dels pins entren dins del mar,
a la platja, les xarxes
estan amuntegades.
Tinc el cap a la teva falda,
pero sé que tu i jo,
no anirem més enllà.

Un haikú (IV)

Illa de l'Aire

A l'aigua soma,
com si fóssim al Tròpic,
fons de maragda.

Un haikú (III)

De vegades, la pena
es fa son, i fred,
i t'apreta el cor.

Un haikú (II)

Pel Nacho Solano

Li hem dit adéu, ara,
era bo, just i honrat.
Tant li fa, és mort.

Un Haikú (I)

(i un record)

Cues de pepona,
els nois durs de la colla
et van tots al darrere.

Sortida de la Barcelona World Race

Fa pocs dies vem anar-hi, i va ser una gran festa. Aquí veieu el Sotavent III, fent força goig.

El Haikú del dia

Alló de la "Teoría i pràctica..." em comença a semblar pretenciós, o sigui que em limitaré a escriure el que vagi fabricant, a partir d'ara.

La Brandie corrent,
nus de músculs, pél lluent
pura bellesa.

T.i p. del Haikú (i X)

'Diumenge al matí'

Mentre jec al sol
esbiaixat de la tardor,
penso, poc a poc.

T.i p. del Haikú (IX)

Els haikús poden tenir un punt de conya.

Pala i escombra,
collim les fulles seques.
Demà n'hi haurà més!

T. i p. del Haikú (VIII)

Un haikú intimista.

Molt de tant en tant,
de nit, enyoro l'amor.
Sorprèn, i amarga.

T. i pràctica del Haikú (VII)

No és molt frequent, però hi han haikus que fan referència a l'ésser estimat.

Va venir anit.
A l'alba, se n'ha anat.
No ha deixat senyals.

Aixó no és un koan ni un haikú

De fet, es una mica cursi-nàutic, però m'ha sortit així:

No t'oblidis mai minyó
que la vida té motor,
però inversor, no.

T.i P. del Haikú (VI)

Només un comenari (del Vicente Haya): 'Un haiku no es un Koan'. Un koan es un petit vers que fan els mestres del Zen per ensenyar o il·lustrar els seus ensenyaments; s'ha d'entendre i interpretar.El Haikú no vol aixó; no té cap finalitat 'moral'. Ok?

I heus ací un haikú que no il·lustra res, si no és que també hi pot haver haikús erótics

És la Isabel,
pits de llet, mugrons de sucre
cabells de mel.

T. i P. del Haikú (V)

Un parell de reflexions (meves): El Haikú és una imatge, qui l'escriu vol que el lector la vegi. El haikú és per llegir, no per recitar.

I un haikú

'Hospital del Mar'

Per la finestra
veig el mar obert,
i no puc deixar el llit!

Avui, una dita

N'he sentit una que us agradarà:

'A vegades, hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes'

Teoría i pràctica del Haikú (IV)

Avui, una observació petiteta. No sé si us hi heu fixat, però Haikú, en català, duu accent, i Haiku, en castellà, no. No em pregunteu el per què, perquè no el sé.

De fet, em consta que en Japonès, la tònica es a la partícula 'Hai', però no sé res més.

Si algú té alguna teoría sobre el tema, està convidat a exposar-la.

Teoria i pràctica del Haikú (III)

El consell d'avui (Vicente Haya dixit): 'La sencillez es esencial al haiku'

Us en transcric dos, un d'en Gerard

La llum d'albada
astorada per la mar,
retorna calma.

I un de l'Elvira

Petit ocell bru
sempre d'aqui cap allà.
Resta al niu tranquil !

(He suprimit els diminutius, afegint alguna paraula).

N'heu fet d'altres però els que contenen referències personals (encara que molt afalagadores) no responen massa a l'esperit "d'observació de l'entorn" del Haikú (crec jo...)

Vinga, ja que hi soc us en colaré un de meu:

'Mallorca, Nord'

Blau fosc, pavonat,
ben arran la costa,
Mar de Tramuntana.

(fixeu-vos que comencem a no respectar la mètrica)

Teoria i pràctica del Haikú (II)

He recuperat els meus llibres (gràcies, Tino) i ara puc començar a escriure una mica documentat. El llibre més seriós que puc citar es 'El espacio interior del Haiku' d'en Vicente Haya, editat per Shinden Ediciones, el 2005. El Dr. Haya ( dr. en filosofía, no tot han de ser metges en el món) es un expert traductor del japonés i en sap un niu, de traduïr haikús; té tot el meu respecte, malgrat que en algun moment, em permetré dur-li la contrària.
En el seu llibre, dóna 47 comentaris (per allò dels '47 samurais') sobre el que son les línies bàsiques per a començar a entendre la mística del haikú (ell ho diu així). Em proposo fer-vos arribar, no tots, però una bona part, d'aquests comentaris, en els meus escrits que seguiran, en un ordre diferent, adaptat a la meva particular manera de fer.
I aquí va el primer:
'El haiku no tiene por qué tener metro fijo'
Oblideu el que us pensàveu saber, oblideu el que jo mateix us he dit ! (perdona'm, Elvira). Resulta que el haikú en japonès, s'escriu en una sola línia (en caràcters kanji) i té, aixó si, disset síl·labes, però no necessàriament en 5-7-5 (veieu el que vaig fer ahir, per ilustrar això, precisament).