Va! us explico l'entrada d'ahir.

El sentit real de 'perdere' en llatí, és: destruïr, anhiliar, destrossar. Així, la frase, prou coneguda voldría dir:

Aquells que els Déus volen destruïr, primer els fan tornar bojos

Darrerament, ja a les acaballes de la meva vida professional, estic tenit la oportunitat, que mai hauria volgut tenir, de contemplar el perqué d'aquesta antiquíssima dita, i de com es compleix de manera innexorable. És una veritable llàstima! estic profundament trist i enutjat per haver-ho de veure, i, fins a un cert punt, de patir-ho.

I el més bèstia, es que els Déus els destruïran a ells/elles, i no se'n adonaràn fins aleshores...

No és un haikú; avui anem de llatí

Permeteu-me introduir una frase que vull recordar durant molt temps

'Quem Deus vult perdere, dementat prius'

Més endavant, d'aqui a uns dies potser us explicaré el perquè (si no, l'esborraré)

Haikú no. 52

El gos de casa
vol agafar les mosques
a mossegades

11 de setembre, una reflexió

Quan surtis de viatge cap a Itaca
has de pregar que el camí sigui llarg... molt llarg


I qué cony hi te a veure l'onze de setembre? doncs res, que avui he sentit recitar-ho a la Rosa Novell (molt bé)per la Tele i, de cop, li he trobat un significat nàutic que no fins ara no havia copsat. I ja està! (els punts suspensius i l'afegit son méus)

Haikú no. 51

Port de Campos, estiu 2009

Bufa fort, del Nord.
Sento cantar el Fred Astaire
l'ancla aguanta bé.

Haikú no. 50

Sant Joan 2009

Dos amants frustrats
passeigen per la riba
enllaçant les mans.

Un poema que no és meu

Corro el risc de caure en desgràcia amb la meva estimada amiga Eulàlia, perqué no tinc clar si m'ha donat permís o no, però publico un poema pseudo-anònim que em fa pixar de riure: disfruteu-lo!

Cuando volví de Chinchilla
de purgar una condena,
me encontré que mi costilla
me habia hecho una faena.
Quince años tenía el hijo de puta
y se comía una tortilla !

Haikú no. 49

Sabeu el que és
sentir plorar una filla
i no haver de fer res ?

Ja sé que sobra una sil·laba al darrer vers, però ha sortit directe com era el moment: patint una mica (després, tot es va arreglar)

Dos escrits independents

1.- Em sap molt greu la mort d'En David Carradine. Per a mí i molts del meus ha estat un persontage emblemàtic (per fer servir l'eufemisme de moda). Es a dir, ens queia fantàsticamente bé !. I si es veritat que ha mort fent marranades indescriptibles per disfrutar més del sexe, millor! Que els Déus, qualsevols que siguin, li siguin propicis!

Bon vent se t'endugi, estimat salvatge, cap on tú vulguis anar!

2.- Acabo de sentir el Diego "El Cigala", al programa del Pablo Motos cantant 'a capella' "El día que me quieras": us prometo que algún dia sabré fer el mateix ! (encara que no surti a cap programa de TV)

Petons a tots i totes.

Haikú no 48

una visió

Per l'escot badat
dues sines molt blanques
plenes de pigues

Es curiós, però m'ho ha inspirat una dona, preciosa i atractiva, però que no m'estima gens (ni jo a ella): així son les coses!

Haikús 45 a 47

"Montserrat"

Per sobre tenim
un horitzó de pedra
a sota, no res

Puja la paret
com una aranya grossa
però amb peus de gat

A dalt l'agulla
amb la feina acabada
saps que ets rei del món

Haikú no. 44

Passejo el gos,
l'aire és ple de llavors.
Esternuts i plors !

Haikú no. 43

Quan bufa el vent fort
els platans del meu carrer
dauren les voreres

Haikú no. 42

"La perruquera"

Cabells de cendra
i ulls de color festuc.
Noi, quina garsa!

Haikú no. 41

Al cuarto taronja
una colla de ximples
s'esgargamella

(Els meus companys de feina ho entendran fàcilment)

Haikú no. 40

L'he vist al metro.
La noia més bonica
de tot l'hivern !

Nota de Dol

Avui ha mort en Pepe Rubianes. Mai ningú m'ha fet riure com ell. L'estimava i em sap molt greu.
Bon vent tinguis, amic!

Haikú no. 39

Si ella no m'escriu
puc fer bona música.
Però, i la lletra?

Ja ho sé, m'ha sortit cursi, però un dia és un dia.

Haikú no. 38

Adéu, amic méu,
que els vents et duguin tan lluny
com vulguis anar.

Haikú no. 37

Em diu la filla:
"T'assembles al Mel Gibson".
Aixó es amor !

Haikú no. 36

'Maledicció'

Poll miserable !
S'et faci agre a la boca
cada glop de vi !

Haikús nos. 34 i 35

Quan vé el fred de cop
i el mon és fosc, i amb pluja,
m'agafa tristor.

Dos gots de bon vi
a la cuina de casa.
La pena minva.

Haikú no. 33

Gosseta meva !
metre i mig de corretja
i et creus que ets lliure.

(La idea, l'he manllevada d'un poeta i cantant hispanoamericà ben conegut, en Rafael Amor)

Haikús 31 i 32

Hi ha dies amargs, i surt aixó:

Llegeixo als diaris
l'obscena realitat
i em venen basques

Quan el temps sobra
es feina dels desvagats
explicar l'obvi

Haikú no. 30

'Sentint cantar la Bonet'

Ve regust de mar
i olor d'aquella pell,
d'oliva verda.

Haikus 28/29

La luna y yo
somos amigos.
Ayer, sin más, salimos.

Hablo con ella,
le encomiendo a mi gente,
y ella los cuida

Ahí van !

Haiku no. 27

Damunt la taula
una orquídia pansida
ha tornat a florir

Haiku no. 26

Vino anoche,
ha dormido en mi cama,
puede que vuelva

Haiku no. 25

"Peñiscola"

Avui, diumenge,
les barques no fan feina.
Hi ha olor de peix

No. 24 (Un tanka, per variar)

Llego a la isla
de noche, el mar en calma.
Huele a tomillo.
Cuando despunte el dia
cantarán las cigarras.

Segueixo amb un toc hispanista. Aquest tanka m'agrada.

Haiku no. 23

Mientras escribo
trece orquídeas me miran
indiferentes.

Para Gladys, que, sin querer, me ha hecho recordar que soy bilingue.

Haikú no. 22

Ha caigut un grill
viu, dintre de la barca.
No sé que fer-ne !

Gràcies, Piti, pel comentari d'ahir

Haiku no. 21

Besa la tierra
al empuje del viento
brizna de hierba

(para mi amiga de Cantabria)

Pues sí, he decidido que puedo hacer haikus en castellano, ¿no?

Un record

Acaba de morir, a l'Annapurna, l'Iñaki Ochoa de Olza, tal i com estic segur que hauria volgut.

El meu record l'acompanyi, allà on sigui.

El ploro.

Haikú no. 20

He de confessar que recordo vagament haver llegit algun original japonès que s'hi assemblava.

En el rostoll,
mentre la vaca pixa,
la pols s'aixeca.