Avui, una dita

N'he sentit una que us agradarà:

'A vegades, hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes'

Teoría i pràctica del Haikú (IV)

Avui, una observació petiteta. No sé si us hi heu fixat, però Haikú, en català, duu accent, i Haiku, en castellà, no. No em pregunteu el per què, perquè no el sé.

De fet, em consta que en Japonès, la tònica es a la partícula 'Hai', però no sé res més.

Si algú té alguna teoría sobre el tema, està convidat a exposar-la.

Teoria i pràctica del Haikú (III)

El consell d'avui (Vicente Haya dixit): 'La sencillez es esencial al haiku'

Us en transcric dos, un d'en Gerard

La llum d'albada
astorada per la mar,
retorna calma.

I un de l'Elvira

Petit ocell bru
sempre d'aqui cap allà.
Resta al niu tranquil !

(He suprimit els diminutius, afegint alguna paraula).

N'heu fet d'altres però els que contenen referències personals (encara que molt afalagadores) no responen massa a l'esperit "d'observació de l'entorn" del Haikú (crec jo...)

Vinga, ja que hi soc us en colaré un de meu:

'Mallorca, Nord'

Blau fosc, pavonat,
ben arran la costa,
Mar de Tramuntana.

(fixeu-vos que comencem a no respectar la mètrica)

Teoria i pràctica del Haikú (II)

He recuperat els meus llibres (gràcies, Tino) i ara puc començar a escriure una mica documentat. El llibre més seriós que puc citar es 'El espacio interior del Haiku' d'en Vicente Haya, editat per Shinden Ediciones, el 2005. El Dr. Haya ( dr. en filosofía, no tot han de ser metges en el món) es un expert traductor del japonés i en sap un niu, de traduïr haikús; té tot el meu respecte, malgrat que en algun moment, em permetré dur-li la contrària.
En el seu llibre, dóna 47 comentaris (per allò dels '47 samurais') sobre el que son les línies bàsiques per a començar a entendre la mística del haikú (ell ho diu així). Em proposo fer-vos arribar, no tots, però una bona part, d'aquests comentaris, en els meus escrits que seguiran, en un ordre diferent, adaptat a la meva particular manera de fer.
I aquí va el primer:
'El haiku no tiene por qué tener metro fijo'
Oblideu el que us pensàveu saber, oblideu el que jo mateix us he dit ! (perdona'm, Elvira). Resulta que el haikú en japonès, s'escriu en una sola línia (en caràcters kanji) i té, aixó si, disset síl·labes, però no necessàriament en 5-7-5 (veieu el que vaig fer ahir, per ilustrar això, precisament).

Teoria i pràctica del Haikú (I)

Practiquem, per començar.

Ideogrames
sobre pells nues,
l'estiu encara dura.

(fixeu-vos que la mètrica es diferent: 5-5-7, l'explicació, en els propers missatges)

Projectes (i un Haikú)

Li dec a en Gerard, que a més de ser un amic estimat, em fa l'honor de dir-me 'mestre', una sèrie de reflexions sobre la tècnica dels haikús, que em comprometo a fer públiques aquí mateix, dins de pocs dies. La raó es que demà o demà passat recuperaré uns quants llibres sobre el tema que m'havien manllevat (correctament) i hauré refrescat els meus coneixements.

Estigueu a l'aguait doncs, i que els Déus us emparin !

'Funeral'

Avui l'he vista:
trista, serena, negra.
Vídua impecable !

Un Haikú festiu

Es petit i simpàtic, el vaig fer mentre navegàvem amb la Cristina i la Brandie cap a Menorca, en una fantàstica i neta nit sense lluna.

A la mar, de nit
tota la Via Làctia
fa de cobrellit.

Que tingueu una bona nit.

El H. del dia

N'he començat uns quants mentre manteníem una llarga reunió (sempre queda una estona per pensar) i me n'ha sortit un que m'agrada especialment:

'Mar endins'

Un gran vinil blau
fa música còsmica
(i jo, soc al mig).