Haikú no. 52

El gos de casa
vol agafar les mosques
a mossegades

Haikú no. 51

Port de Campos, estiu 2009

Bufa fort, del Nord.
Sento cantar el Fred Astaire
l'ancla aguanta bé.

Haikú no. 50

Sant Joan 2009

Dos amants frustrats
passeigen per la riba
enllaçant les mans.

Haikú no. 49

Sabeu el que és
sentir plorar una filla
i no haver de fer res ?

Ja sé que sobra una sil·laba al darrer vers, però ha sortit directe com era el moment: patint una mica (després, tot es va arreglar)

Haikú no 48

una visió

Per l'escot badat
dues sines molt blanques
plenes de pigues

Es curiós, però m'ho ha inspirat una dona, preciosa i atractiva, però que no m'estima gens (ni jo a ella): així son les coses!

Haikús 45 a 47

"Montserrat"

Per sobre tenim
un horitzó de pedra
a sota, no res

Puja la paret
com una aranya grossa
però amb peus de gat

A dalt l'agulla
amb la feina acabada
saps que ets rei del món

Haikú no. 44

Passejo el gos,
l'aire és ple de llavors.
Esternuts i plors !

Haikú no. 43

Quan bufa el vent fort
els platans del meu carrer
dauren les voreres

Haikú no. 42

"La perruquera"

Cabells de cendra
i ulls de color festuc.
Noi, quina garsa!

Haikú no. 41

Al cuarto taronja
una colla de ximples
s'esgargamella

(Els meus companys de feina ho entendran fàcilment)

Haikú no. 40

L'he vist al metro.
La noia més bonica
de tot l'hivern !

Haikú no. 39

Si ella no m'escriu
puc fer bona música.
Però, i la lletra?

Ja ho sé, m'ha sortit cursi, però un dia és un dia.

Haikú no. 38

Adéu, amic méu,
que els vents et duguin tan lluny
com vulguis anar.

Haikú no. 37

Em diu la filla:
"T'assembles al Mel Gibson".
Aixó es amor !