Tenia el propòsit d'escriure algunes reflexions, però l'humor no hi és. Ja que hi soc, us transcric dos haikús que tenia acabats aquest mes d'agost (i que no tenen res que veure amb la Mercé)
Quan hi ha lluna
és d'un blau d'alquimista
la cel·listia.
Despunta el dia,
una baldriga fosca
grata les ones
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Un amic, company,
sempre et recordarà:
haikú Miralluny.
La llum d’albada,
astorada per la mar,
retorna calma.
Són els primers haikús que he fet, només amb l'objectiu d'abraçar-te, Mestre.
Gerard.
Publicar un comentario