domingo, 16 de diciembre de 2007

Un poema petit que no és un Haikú

En realitat es una versió lliure d'un poema que hi ha en una obra del Patrick O'Brian, que preten explicar a dos anglesos amb pretensions de poetes, com és la poesia oriental: lliure, desenfadada i sense métrica. Diu així:

Les arrels dels pins entren dins del mar,
a la platja, les xarxes
estan amuntegades.
Tinc el cap a la teva falda,
pero sé que tu i jo,
no anirem més enllà.

1 comentario:

Unknown dijo...

Avui un amic
ha sigut avi, que bé
quina enveja

Hi ha que veure'l
quan parla dels seus fills
i del fills dels fills