He recuperat els meus llibres (gràcies, Tino) i ara puc començar a escriure una mica documentat. El llibre més seriós que puc citar es 'El espacio interior del Haiku' d'en Vicente Haya, editat per Shinden Ediciones, el 2005. El Dr. Haya ( dr. en filosofía, no tot han de ser metges en el món) es un expert traductor del japonés i en sap un niu, de traduïr haikús; té tot el meu respecte, malgrat que en algun moment, em permetré dur-li la contrària.
En el seu llibre, dóna 47 comentaris (per allò dels '47 samurais') sobre el que son les línies bàsiques per a començar a entendre la mística del haikú (ell ho diu així). Em proposo fer-vos arribar, no tots, però una bona part, d'aquests comentaris, en els meus escrits que seguiran, en un ordre diferent, adaptat a la meva particular manera de fer.
I aquí va el primer:
'El haiku no tiene por qué tener metro fijo'
Oblideu el que us pensàveu saber, oblideu el que jo mateix us he dit ! (perdona'm, Elvira). Resulta que el haikú en japonès, s'escriu en una sola línia (en caràcters kanji) i té, aixó si, disset síl·labes, però no necessàriament en 5-7-5 (veieu el que vaig fer ahir, per ilustrar això, precisament).
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario